1r premi – Residència per a persones majors dependents a Bunyola

Seure a taula, conrear l’hort o prendre la fresca són activitats invisibles en l’era de la productivitat. Els espais que les acullen —la llar, el corral, les cadires a peu de carrer— són també grans ignorats de l’actualitat. En una societat que oblida la importància del que és essencial, les persones majors també perden la llum que poden oferir. Al cap i a la fi, aquestes activitats, espais i persones parlen de nosaltres i ens acompanyen tota la vida. Ens connecten a l’entorn i a la resta i ens recorden la nostra naturalesa humana. L’objectiu d’aquesta residència és conferir al dòmino o prendre la fresca la dimensió central que mereixen, perquè les persones que l’habitin puguin sentir-se protagonistes de l’experiència de viure.

Josep Maria Esquirol parla de la intimitat i de la petitesa dels espais com una garantia de protecció, repòs i acollida. Per això , l’edifici que planteja’m en aquest projecte aposta per un model respectuós amb l’escala humana. A més, a través de l’ús de materials de proximitat i la integració en el traçat urbà, es procura fer una proposta sostenible i amable amb l’entorn. Més enllà de la magnificència, aquesta és una iniciativa que vol inflar el valor de tot all que és senzill i a peu pla.

La proposta s’ubica en un entorn d’ús completament residencial i mancat de vistes predominats. Així, l’edifici mira cap al seu interior, assegurant així la necessària privacitat en el dia a dia dels usuaris.

L’edifici, de planta baixa, s’articula a través de sis mòduls quadrangulars que s’obren a banda i banda d’un passadís central. Als extrems d’aquest passadís s’hi situen la recepció, un menjador comunitari i estances destinades a serveis generals per als professionals de la residència. Aquesta ubicació facilita l’accés directe dels serveis d’emergència i personal, així com el subministrament de material i queviures.

Els sis mòduls centrals constitueixen sis llars de divuit habitacions (vint usuaris) disposades en forma d’U al voltant d’un pati central. Aquest pati oxigena l’espai i facilita la visibilitat de les habitacions des del passadís, on se situa una unitat de control en forma de taulell per a cada llar. Aquestes unitats de control són visibles entre elles, malgrat que no dificulten el pas de residents i personal a través del passadís.

Al seu torn, cada habitació de la residència connecta amb les llars contigües a través d’espais exteriors inter-modulars que ofereixen la possibilitat de fer activitats a l’aire lliure. Aquests espais també són visibles des de les unitats de control, de manera que la visió des d’aquests punts és de 360 graus.

Tot plegat configura un entorn accessible i respectuós amb el medi i amb l’escala humana que afavoreix tant la intimitat com la vida comunitària i la socialització entre residents. A més, s’ha tingut en compte la distribució dels serveis als extrems i la connexió d’aquests amb tots els mòduls a través del passadís per a que la tasca del personal professional sigui còmoda i el més eficaç possible.